Entrevista a l'educ@diba: "Les EMM poden respondre a les necessitats i aspiracions d’educació al llarg de la vida de la ciutadania"

Educ@diba entrevista a Montse Anguera i Joan Fargas, professora i director de l'Escola municipal de música de Mataró, i docents del curs Eines i estratègies per a la millora de la gestió de les EMM...: oferta, clima del centre i organització, per reflexionar sobre el futur de les EMM davant les noves necessitats socials i davant la necessitat de respondre als reptes de formació al llarg de la vida. 

Des del vostre punt de vista, quin és el principal paper que ha de tenir una EMM en un territori?

Montse Anguera: En tant que servei públic, les escoles municipals de música han de donar servei. Sembla una obvietat, però prestar un servei vol dir atendre al màxim de persones possible, respondre al màxim d'interessos possible, arribar al màxim de sectors socials possible….com qualsevol altre servei municipal.

Joan Fargas: Durant molt de temps, les escoles de música tenien com a principal objectiu preparar al seu alumnat per encaminar-lo cap a una carrera professional.

Preparaven futurs músics professionals…

JF: Ara, en canvi, també integrem la idea de que la música -i per tant, les escoles de música- poden ser una eina molt important per respondre a les necessitats i aspiracions d'educació al llarg de la vida de la ciutadania d'un municipi. Els responsables polítics i tècnics dels ajuntaments, comencen a veure les EMM com a un servei amb moltes més funcions, que ha d'estar al servei del projecte polític, social i educatiu d'un poble o ciutat.

MA: Sí, s'està produint un canvi de paradigma fruit d'una major consciència de molts equips de govern, que volen oferir recursos municipals amb un criteri més equitatiu i integral, i també de molts equips professionals d'EMM que ens hem donat compte que la nostra feina no estava totalment alineada amb els objectius educatius, culturals o socials del municipi. Ens hem preguntat "no volem fer-ho diferent?".

I, com a formadors, com veieu als equips docents davant aquest nou model d'EMM?

MA: És que no és un canvi de model! És un procés necessari i inevitable d'adaptació a les noves necessitats, a les noves maneres d'ensenyar i d'aprendre, a les noves tecnologies, als nous materials….Té a veure amb que el món està en moviment.

JF: I també té a veure amb els moments actuals en que vivim. Avui dia tothom està d'acord en què aprendre és un procés de tota la vida. I aquest fet, ens ha de fer pensar en com replantegem les EMM per adaptar-nos-hi.

I obrir les escoles a més persones, d'edats i aspiracions diferents….

JF: Clar! Ara hem de sortir i dir: "de tota la ciutat, qui vol fer música?" I, tot d'una, reflexionar sobre quines activitats d'ensenyament musical podem oferir a tota la ciutadania.

MA: Això no vol dir que no hàgim de seguir donant atenció als alumnes que despunten, perquè el talent i la vocació professionals segueixen existint i, per anar bé, han de seguir existint. La diferència és que ara, l'equipament no està fet, només, per atendre a un percentatge molt minoritari de la població. La missió principal de les EMM és ensenyar música a tothom.

Com s'ha de dissenyar l'oferta formativa per respondre a aquests nous reptes?

MA: No hi ha una recepta única. L'oferta ha de dissenyar-se en funció de quin sigui el context de cada municipi, de l'encàrrec polític i de quines són les necessitats a satisfer.

JF: La fórmula està en disposar d'un equip docent i directiu capaç d'observar, detectar i executar una oferta que encaixi al municipi. Per entendre'ns, el mateix equip de docents, a municipis diferents, hauria de fer escoles -i ofertes- diferents. Si no, no és l'equip que requereix una escola municipal de música.

Per què per a una bona gestió d'EMM, és important treballar el clima del centre i la comunicació interna?

JF: Una escola és una comunitat molt gran en la que professors, personal no docent, alumnes i famílies, estem en permanent comunicació. En aquest sentit, reflexionar sobre com fer-ho i analitzar tots els elements que hi interaccionen, és molt important per al bon funcionament i clima del centre.

MA: Per assolir-ho, també cal mirar una mica endins i analitzar les nostres actituds, les nostres emocions, personals i col·lectives, i trobar eines per a la seva gestió.

Actualment, quan es parla de la gestió de les escoles de música, sovint hi apareix el terme viabilitat…

JF: Sí, està clar que les anàlisis financeres aplicades a les EMM són un element necessari,  però abans de parlar de viabilitat, nosaltres proposem parlar de prioritats. Fer política és establir prioritats i, donat que una ciutat o poble no pot disposar de tots els serveis municipals possibles, cada ens ha de fer una aposta per potenciar-ne uns. Aquest pas previ, pot ser fonamental per a fer viable un servei com una EMM.

MA: A més, hem d'integrar més elements que complementin la lectura estrictament econòmica de quant costa un servei (ingressos menys despeses), incorporant, per exemple, el retorn social d'una inversió. 

JF: El que hem d'anar trobant els professionals de les escoles de música, són fórmules per explicar, des d'un punt de vista de gestió, tots els impactes al territori que estan produint les nostres  escoles, i ampliar així l'anàlisi sobre la viabilitat i la sostenibilitat d'aquests equipaments.

Per finalitzar, cap a on penseu que han d'anar els esforços en la formació als ens locals i els equips de les escoles de música?

JF: Penso que la Diputació ha de seguir acompanyant a les escoles de música amb assessorament i formació en el seu procés d'adaptació a aquest nou paradigma.

MA: També crec que fóra interessant oferir suport i formació a la innovació i a buscar noves formes d'abordar el servei públic d'escoles de música que responguin als reptes de futur que se'ns plantegen.

Des del Butlletí Educ@diba, us agraïm les vostres explicacions.

MA i JF: Gràcies a vosaltres.

1
Categories:
CV - Redacció
1
Grups de treball:
CV - Redacció