Sentència TS: la successió de contractes en un servei públic no comporta sempre la subrogació del personal que hi treballa

El Tribunal Suprem en sentència  983/2017, de 12 de desembre, ha establert que l’obligació imposada per la normativa de contractes del sector públic d’informar els licitadors d’una possible subrogació del personal que presta el servei públic objecte del contracte, és de caràcter merament instrumental respecte d'una possible obligació successòria. És a dir que la inclusió d'aquesta informació en el plec de condicions, no crea cap obligació per als licitadors en el concurs sinó que només els informa de les possibles conseqüències laborals de l'adjudicació per al supòsit que les prescripcions legals o convencionals «imposin a l'adjudicatari l'obligació de subrogar-se com a  empleador».

Tot i que aquesta sentència no tracta específicament  l’àmbit educatiu local la interpretació que fa de la normativa aplicable sí afecta  les entitats locals com  a poder adjudicador així com la prestació de qualsevol servei públic.  

Aquesta sentència resulta especialment interessant perquè:

  1. No només analitza l’antiga Llei de Contractes del Sector Públic (concretament l’art. 120 del text Refós), sinó també l’art. 130.1 de la nova llei de Contractes (Llei 9/2017, de 8 de novembre) que entrarà plenament en vigència a partir del 9 de març de 2018, i per la qual es van transposar  a l'ordenament jurídic espanyol  les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014,. Diu la sentència traduïda:

 
“les dades dels treballadors de l'empresa sortint no es fa a l'efecte d'imposar a la nova adjudicatària l'obligació de subrogar-se en els seus contractes, sinó tan sols per al supòsit -que l'Administració ni ha de conèixer ni amb la sola informació pretén imposar- que normativa o convencionalment estigui disposat el fenomen subrogatori.”
 

  1. Interpreta l’art. 44 de l’Estatut dels Treballadors (ET)  que fixa els supòsits en què es cal procedir a la subrogació de la plantilla de personal, i diu que es troben exclosos de l'aplicació d’aquest article els supòsits en els què es produeix una mera successió en l'execució d'una activitat econòmica. A aquest respecte diu la sentència traduïda: 

“El mer canvi en el titular de la activitat no determina l'aplicació de la normativa sobre transmissió d'empresa, en tant l'operació no vagi acompanyada d'una cessió -entre tots dos empresaris- d'elements significatius de l'actiu material o immaterial. Perquè -i aquest és el cas- a les contractes successives de serveis, en les que el que es transmet no és una empresa ni una unitat productiva amb autonomia funcional, sinó un servei que no té tals característiques, no opera, per aquest sol fet, la successió d'empreses establerta a l'article 44 ET, sinó que la mateixa es produirà o no, de conformitat amb el que a aquest efecte estableixi  el conveni col·lectiu”

Podeu consultar el text íntegre de la sentència en el portal del CGPJ: http://www.poderjudicial.es/search/contenidos.action?action=contentpdf&databasematch=TS&reference=8262129&links=%22983%2F2017%22&optimize=20180119&publicinterface=true