Fins on arriba el "dret de correcció" dels pares i de les mares envers els seus fills i filles menors d'edat?

Durant el mes de juliol de 2017 ha estat notícia comentada als mitjans de comunicació  la sentència del Jutjat del Penal número 2 de La Corunya que va absoldre una mare que havia estat acusada de dos delictes de lesions lleus en l'àmbit familiar per haver donat una bufetada al seu fill d'onze anys.

Podeu accedir a la informació publicada sobre aquesta sentència en aquesta CV clicant al següent enllaç: 

http://compromesosambleducacio.diba.cat/blogs/2017/07/20/sentencia-que-absol-mare-dun-delicte-de-lesions-per-donar-bufetada-al-seu-fill

En els comentaris a aquesta sentència ja dèiem que aquesta resolució judicial no establia jurisprudència i que calia interpretar-la en el context dels fets enjudiciats.

Com antecedents cal tenir en compte que l'article 154 del Codi Civil tracta de la pàtria potestat, i indica en el seu últim paràgraf que per a exercitar la mateixa, els pares i mares podran "demanar l'auxili de l'autoritat", però no diu res del "deure de corregir".  Aquest article va ser redactat per l'art 2.8 de la Llei 26/2015, de 28 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i a l'adolescència, el qual va suprimir del redactat la expressió sobre la "correcció raonable i moderada als fills" que abans existia.

El Diari La Ley de 26 de juliol ha fet un repàs d’algunes de les sentències emeses sobre el “dret de correcció” dels pares i mares envers els seus fills i filles. Us traslladem algunes de les més significatives:

  • La sentència del Jutjat penal 4 de Pamplona de 12 de juliol de 2013, que va entendre que “cal ponderar en cada cas si l'acte físic concret incorpora un ànim real de causar un dany físic o psíquic al destinatari/a o si es persegueix simplement un toc d'atenció destinada a la pròpia educació”.
  • La sentència de l’Audiència Provincial d'Albacete de 23 de desembre de 2010: “ una sola bufetada no encaixa dins de la figura de maltractament familiar de l'article 153.2 i 3 del Codi Penal.. la realitat social obliga a elaborar la nostra pròpia casuística perquè no és el mateix una bufetada, flagell o carxot què quatre”. En el mateix sentit es va pronunciar la sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona de 18 de febrer de 2009, i la de l’Audiència Provincial de Tarragona de 22 de març de 2012.

Però també hi ha sentències com aquestes:

  • La de l’Audiència Provincial de Guadalajara  de 21 de novembre de 2012 de que va dir : “ els càstigs físics no són pedagògics i només serveixen per estendre i perpetuar conductes violentes”.
  • La de l’Audiència Provincial de Castelló de 21 de setembre de 2016 que va concloure que en aquell cas es va produir un acte d'agressió en tractar la mare d'imposar el seu criteri en el curs d'una discussió ”superant de forma contundent el deure de correcció que com a mare li corresponia”.
  • O la de l’Audiència Provincial de Jaén de 22 de gener de 2009 que va apreciar un ús desproporcionat de la força en la bufetada que la mare li va donar al seu fill.

Com a conclusió: el fet d'haver desaparegut el “dret de correcció” dels pares i de les mares ha generat que sigui la judicatura la que interpreti la proporcionalitat o no de "la mesura correctora amb  finalitat educadora”  amb el límit que en cap cas, ni de cap manera, l'exercici de la violència física pot constituir-se en causa de justificació.