L'obligatorietat legal de constituir consells de participació territorial per a infants i adolescents

¿Es pot educar en els valors de la convivència i  de la integració cultural si no s’hi practiquen, i no s’afavoreix el seu exercici?

Aquesta pregunta que podríem pensar que prové dels nous moviments de renovació pedagògica, va ser  contestada legalment fa més de sis anys per la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència.

Aquesta llei al seu article 27.1 va imposar a les administracions locals de Catalunya l’obligació de crear consells de participació territorial per donar als infants i als adolescents l’oportunitat de posar en pràctica els anteriors valors en un àmbit veïnal i local.

Tres anys més tard, el Decret 200/2013, de 23 de juliol, dels consells de participació territorial i nacional dels infants i dels adolescents de Catalunya, ratificava l’anterior obligació a l'article 16.1 i deia a continuació:

  • “16.2 Els consells de participació territorial s'han de constituir preferentment en l’àmbit comarcal, sens perjudici de la constitució de consells d’àmbit municipal o supramunicipal.
  • 16.3 L’organització, la composició, el funcionament i l’elecció dels consells de participació territorial han de ser establerts per l’ens local corresponent, garantint, en tot cas, que els seus membres seran escollits directament pels infants i els adolescents que estiguin domiciliats o que es trobin eventualment al seu territori..."

La voluntat legislativa en aquest cas ha anat un pas endavant respecte a la realitat local. Així segons dades publicades per la Generalitat de Catalunya, el  percentatge de municipis de Catalunya que l’any 2014 disposaven d’un Consell d’infants i d’adolescents  era  tan sols d’un 4,9% ( dades  de  l’ estudi sobre l’estat de la infància i de l’adolescència a Catalunya, que  es poden consultar al següent enllaç) :

http://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/07infanciaiadolescencia/observatori_drets_infancia/destacats_columna_dreta/Estat_situacio_infancia_2014.pdf

Aquesta realitat respon, en molts casos, a un desconeixement de l’obligatorietat legal de constituir aquests consells. Val la pena, doncs, recordar-la, i fer-ho reproduint el  Preàmbul del Decret 200/2013, de 23 de juliol que s’inicia en els següents termes:

El dret de tots els infants i els adolescents a ser escoltats i tinguts en compte constitueix un dels valors fonamentals de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant. Per aquesta raó, el Comitè dels Drets de l’Infant de Nacions Unides va publicar el juliol de 2009 l’Observació general número 12, en què s’insta els governs a desenvolupar el dret de l’infant a ser escoltat en tots els afers que l’afectin i a tenir en compte les seves opinions.

El document esmentat afirma que “assolir oportunitats significatives per aplicar l’article 12 exigeix eliminar totes les barreres jurídiques, polítiques, econòmiques, socials i culturals que actualment impedeixen que els infants tinguin l’oportunitat de ser escoltats i que puguin participar en tots els assumptes que els afecten. Això requereix una preparació per qüestionar els supòsits sobre les capacitats dels infants i per fomentar el desenvolupament d’entorns en què puguin construir i demostrar les seves capacitats. També requereix el compromís de proporcionar recursos i formació.

D’acord amb les consideracions anteriors, la participació dels infants i els adolescents en els afers públics s’ha de considerar un dret perquè ho permet una lectura integradora de la Convenció dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides de 1989 i dels articles 17 i 29 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.“